El Pres Quotes

La Lo­te­ría, con su re­par­to se­ma­nal de enor­mes pre­mios, era el único acon­te­ci­mien­to pú­bli­co al que los pro­les pres­ta­ban ver­da­de­ra aten­ción. Era pro­ba­ble que hu­bie­se mi­llo­nes de pro­les para quie­nes la Lo­te­ría fuese la razón prin­ci­pal, si no la única, para se­guir con vida. Era su de­lei­te, su lo­cu­ra, su anal­gé­si­co, su es­ti­mu­lan­te in­te­lec­tual. En lo que se re­fe­ría a la Lo­te­ría, hasta quie­nes ape­nas sa­bían leer y es­cri­bir eran ca­pa­ces de lle­var a cabo in­trin­ca­dos cálcu­los y sor­pren­den­tes lo­gros me­mo­rís­ti­cos. Había toda una tribu de in­di­vi­duos que se ga­na­ban la vida ven­dien­do sis­te­mas, pre­dic­cio­nes y amu­le­tos de la suer­te. Wins­ton no tenía nada que ver con la Lo­te­ría, que se ges­tio­na­ba desde el Mi­nis­te­rio de la Abun­dan­cia, pero sabía (como cual­quier otro miem­bro del Par­ti­do) que los pre­mios eran casi todos ima­gi­na­rios. Solo se pa­ga­ban pe­que­ñas sumas y los ga­na­do­res de los pre­mios gor­dos en reali­dad no exis­tían. En au­sen­cia de ver­da­de­ra co­mu­ni­ca­ción entre una parte de Ocea­nía y otra, no re­sul­ta­ba di­fí­cil ama­ñar­lo.

—Volen saber coses de tu, Katniss. —Però jo no vull que les sàpiguen! Ja m'han pres el futur! No poden tenir també les coses que m'importen del meu passat!

ANIT ¿I m'ho ha de dir la matinada, esmelegant-se, insomnes? ¿I l'esglai que t'ha pres, i a l'anar a caure— i quina v'ritat deia, que l'esgarres? ¿I els ràpids ensurts de la pols ara, la fulla inesperada de l'insecte, les mans i els coves acabats de collir, la mala herba que et creix, tendre verd rabiant, fum viva, esta aigua, dolcesa, verí, que encens i vesses quina mà me l'aboca, quin vent pluig? Que és verda l'aigua, la vestidora! Té, tremolós gris àlic, les cordes dels sols en terra caigudes, vent plata d'oliveres, plata de verd núvol.

Ja no m'enartes, sol, vaixell salvat de l'ombra, que és l'ombra qui m'ha pres. El cranc d'aquest crepuscle se m'ha arrapat al cor i els meus ulls són el llac on es nega la lluna.

No ens hem de desanimar per les decisions equivocades que hem pres. Hem de confiar en el nostre jo antic. […] Per què ara ens sembla que tenim dret a jutjar allò que ell (el teu jo antic) va decidir? Accepta qui ets, no tinguis por de ser la persona en què t'has convertit per mitjà de les decisions que has pres.

He descobert tantes coses, he pres tantes decisions amb els ulls tancats! I el més increïble és que ho veus tot molt clar.

En la política moderna hem vist com la humanització dels dirigents polítics ha estat cada cop més ben valorada. En els homes, és clar. Homes al capdavant mostrant la seva família, plorant, cantant o mostrant-se vulnerables han fet pujar la seva popularitat. Ningú no va plantejar-se que la seva gestió política fos diferent pel fet de mostrar-se d'aquesta manera. […] En el cas de les dones, la humanització no tan sols no facilita la seva popularitat, sinó que les perjudica i se les posa en qüestió independentment de si les decisions que han pres —que de cop queden ensorrades i tapades— són intel·ligents, vàlides i útils.

Berger observa que hem buidat els animals d'experiències i secrets, i que això ens porta a establir-hi una relació nostàlgica. Em pregunto si aquesta manera obscena que tenim de mirar-nos a través de les xarxes socials (un zoològic en potència) no ens està desproveint, també a nosaltres, d'experiències i secrets. Fins i tot podríem dir que aquest procés que estem vivint ens ha pres a totes aquestes experiències i secrets de forma puntual, d'aquí que el confinament sigui un moment procliu a les tensions i a la nostàlgia en un doble sentit: d'una banda, per aquesta despossessió i, de l'altra, perquè durant aquest temps s'ha materialitzat, transitòriament, un altre món possible, allò que ja hem comentat en una altra carta, la presència d'animals a les ciutats, l'escolta i transformació dels cants dels ocells, la reducció de la contaminació acústica i atmosfèrica, el silenci... Una naturalització només concebible per la nostra desaparició. La nostàlgia apel·la al futur, en aquest cas, a un futur sense nosaltres.

»Però realment voleu renunciar a qui sou? Sé que aquesta herència té els seus punts febles, però també en te molts de positius. Aprecieu detalls que passen inadvertits per altres, podeu ser capaces de sentir sensacions úniques vívidament, alterar a voluntat el vostre entorn, i se us retorna el poder que la societat li ha pres a les dones. »I si bé us han fet creure tota la vida que és un do de pocs, penseu que hi ha qui diu que tots tenim aquestes habilitats, només que uns tenen més facilitat que altres per aprendre-les. És com tirar amb arc, o brandar una espasa. Per més que hagin dit tota la vida que una dona no pot fer-ho, no és veritat que no la pugui subjectar amb les mans, ni fer-la anar en combat si pràctica. Així que encara amb més motiu, deixareu escapar aquesta facilitat que us dona avantatge en la vida? Ja us han pres prou poder, deixareu escapar el que ara se us dona?