Ahir Quotes

જ્યારે રાજા પ્રામાણીક હોય, ત્યારે તેના કર્મચારીઓ આપોઆપ પ્રામણીક થઇ જતા હોય છે..!!

Anger can be used for destruction and construction, It will be your decision that how you will use it.

પ્રેમ એ કોઇ શરીરની સુંદરતા સાથે જોડાયેલું તત્વ નથી પણ લાગણીના ધોધથી નીતરતું એક પુષ્પ છે..!!

Bruixes d'ahir, bruixes del dia, ens trobarem a plena mar. Arreu s'escamparà la vida com una dansa vegetal. Dins la pell de l'ona salada serem cinc-centes, serem mil. Perdrem el compte a la tombada. Juntes farem nostra la nit.

Col·locades en fila, l'una darrera l'altra, les enciclopèdie d'avui, d'ahir i d'abans-d'ahir no l'altra representen imatges successives de mons paralitzats, gestos interromputs en el seu moviment, paraules a la recerca del seu últim o penúltim sentit. Les enciclopèdies són com diorames immutables, prodigiosos aparells de projecció les bobines dels quals s'han encallat i exhibeixen amb una mena de maníaca fixesa un paisatge que, condemnat d'aquesta manera a ser tan sols, per sempre més, allò que havia estat, s'anirà tornant a la vegada més vell, més caduc i més innecessari.

Quan obro els ulls, és primera hora de la tarda. El meu cap reposa sobre el d'en Peeta. No recordo que vingués, ahir a la nit. Em tombo, vigilant de no destorbar-lo, però ell ja està despert. —No hi ha hagut malsons —diu. —Com? —li pregunto. —Avui a la nit no has tingut malsons. Té raó. Per primera vegada en segles, he dormit d'una tirada. —He tingut un somni, però —dic, mentre hi penso—. […] Em sentia feliç. —Bé, dormies com si fossis feliç —diu. —Peeta, com pot ser que jo no tingui cap manera de saber quan tens un malson? —dic. —No ho sé. Suposo que no crido ni clavo cops ni res d'això. Em quedo paralitzat, aterrit —diu. —M'hauries de despertar —dic, pensant en les vegades que he interromput el seu son, més de dues o tres en una mala nit. I en el temps que li cal per calmar-me. —No és necessari. En els meus malsons et perdo —diu—. Torno a estar bé un cop m'adono que ets amb mi.

Ahir zamanda babalarından ötürü evlâtların vay hâline!

İnsanoğlu yüzyıllardan beri sürüler ile sürülere uymayı reddedenler arasındaki savaşlarla ilerlemiştir. Ne zaman sürüler kazanmışsa, o zaman ilerleme durmuş, ne zaman yenilikçilerin sesi kısılmışsa, o zaman insanlık geriye gitmiştir. Bir düşünsene: Hazreti Peygamber Efendimiz, Allah’ın kelamını insanlara aktardığı zaman, sürüler onun sesini kısabilseydi, ahir zaman peygamberi olarak bizleri nasıl aydınlatabilirdi?" Sayfa:44

Vuit de març Amb totes dues mans alçades a la lluna, obrim una finestra en aquest cel tancat. Hereves de les dones que cremaren ahir farem una foguera amb l'estrall i la por. Hi acudiran les bruixes de totes les edats. Deixaran les escombres per pastura del foc, cossis i draps de cuina el sabó i el blauet, els pots i les cassoles el fregall i els bolquers. Deixarem les escombres per pastura del foc, els pots i les cassoles, el blauet i el sabó I la cendra que resti no la canviarem ni per l'or ni pel ferro per ceptres ni punyals. Sorgida de la flama sols tindrem ja la vida per arma i per escut a totes dues mans. El fum dibuixarà l'inici de la història com una heura de joia entorn del nostre cos i plourà i farà sol i dansarem a l'aire de les noves cançons que la terra rebrà. Vindicarem la nit i la paraula DONA. Llavors creixerà l'arbre de l'alliberament.

Hi ha un àngel sense cel al fons d'aquest mirall amb els llavis pintats de sol que va a la posta. Du un estigma a la pell que demana resposta i uns ulls esbatanats que fan d'amagatall a l'aiguat dels torrents. Porta el ròssec de l'astre dels boscos i dels anys. I un deix de fulles mortes. Com en país estrany, closes totes les portes, erra obstinadament, com si seguís un rastre. Uns senyals que no hi són, que, amb cendra de follia i amb alfabets prestats inventem per demà. El nuvolar més fosc es congria amb nosaltres, La pluja esborrarà tots els camins del sia. Pastarem somnis vells, sota un cel de lilà, amb el fang sense ahir, com si fossin uns altres...

Rivayet Ahir zaman mektebinde Şiir üzen kadın gözleri Yosun tutmuş.... Deniz Sarıtop

Quan estic sola, la memòria és només meua i amb ella pretenc rescatar per a la vida de hui moments d’ahir que van ser viscuts amb plenitud. PErquè els records funcionen així, com els passatges subratllats d’un llibre o com les notes marginals, però sempre carregats de suggeriments o de nostàlgia.