Vora Quotes

com tots els mortals, no sap veure la felicitat que té a la vora perquè s’enlluerna amb la que no té a l’abast.

Moteris laukia švelnių prisipažinimų, kaip voras musės.

Em va agafar pel coll i em va fer acostar ben a la vora. I jo, per riure, li vaig posar una mà damunt del pit i li vaig preguntar, ¿damunt de què? Mig ensonyat va contestar, una mà bonica damunt del pit. No, li vaig dir, una mà damunt de tot el sol de l'home. Li vaig posar la mà damunt del cor i li vaig preguntar, ¿damunt de què? i va dir, una mà petita damunt d'un cor. No, li vaig dir, una mà plana damunt d'un patir. Em vaig tirar avall i li vaig posar la mà damunt d'un genoll i li vaig preguntar, ¿damunt de què? I va dir, una mà damunt d'un genoll. No, li vaig dir, una mà damunt d'un os rodó. I després li vaig posar la mà plana ben al mig, i a sota del ventre i li preguntar, ¿damunt de què? Aleshores em va agafar per sota dels braços i em va tirar amunt i quan va tenir la meva cara ben arran de la seva, em va dir rient, bandolera

When someone is telling you their story over and over again, they're trying to figure something out, processing aloud the jumble of emotions we carry, and then feeling witnessed and held in this way can be deeply therapeutic to our nervous system.

Todos somos esclavos, ama —replicó Vora—. Las mujeres. Los hombres, a su manera. No existe la libertad, solo diferentes tipos de esclavitud. Incluso un ashaki ve constreñidos sus actos por las restricciones que imponen la tradición y la política. Y el emperador es aún menos libre que ellos.

someone told me that "The richest man is not he who has the most, but he who needs the least.

Here’s a better strategy: accept how things are right now, and work from there, recognizing that people can’t read our minds, and everybody thinks they’re the good guy.

As Elisabeth Kübler-Ross and David Kessler put it, “The more you learn, the harder the lessons get.

I have found that giving a diagnostic label—though it can offer immediate relief as a succinct interpretation of a fairly messy circumstance—can soon become a straitjacket of sorts, narrowly defining people and profoundly shaping their life narratives. Patients sometimes begin to conform their stories toward a diagnosis, making themselves smaller as opposed to opening to the more expansive lives they could be leading.

Sí, com començo a pensar que és possible, mai arribo a tenir fills ni a escriure cap llibre, suposo que no deixaré res al món per ser recordada. I potser és millor així. Em fa pensar que, abans que preocupar-me i teoritzar sobre l'estat del planeta, cosa que no ajuda a ningú, hauria de posar les meves energies a viure i ser feliç. Quan intento imaginar-me com podria ser una vida feliç, la imatge que em ve al cap no ha canviat gaire des que era petita: una casa amb flors i arbres al voltant, amb riuet a la vora, i una habitació plena de llibres, i algú que m'estimi, res més. Només per tenir casa meva allà, i cuidar els meus pares quan es facin grans. Sense moure'm mai més, sense agafar cap avió, senzillament per viure tranquil·la i al final acabar enterrada en la terra. Per a què més serveix la vida? Però fins i tot això em sembla tan lluny de mi que és com un somni, completament aliè a la realitat.

Aquestes són les bigues de l'Antic Testament! T'escric aquestes ratlles mentre arriba una música Mentre pugen panolles i melons a l'andana Tota plena de terra de l'Antic Testament! Florien els versicles en arribar-te als pits Jo et diré l'Evangeli de les lloses perdudes Amor de terra fonda fundarem la maisó Obscè m'agrada el sota la mantellina! Tenim poltres vaixells Tenim Tirant el Blanc! Amor amor t'espere a la llarga finestra La finestra florida com la vara de nard M'obriràs la finestra i me n'entraré al llit Darem tots dos la festa taronges i llimones Unes cuixes llarguíssimes com el record de l'aigua!

love to all....never say bye to anyone....it is harmful for lovers.....

Altinnovo vora veshayut, a poltinnovo chestvuyut. Petty thieves are hanged, but great ones are praised.

A journalist may think he or she is breaking a story, but the journalist is seldom aware of the hidden agenda behind it. Journalists are often used by cops, politicians, gangsters and film stars to propagate their agenda.

I also realized that the media was ruthless enough to relentlessly chase one of their own if it made prime-time news.

today's my life and i feel that " Every question have an answer but sometime that answer again becomes a question....

Kookdokoo is a simple web-based real-time group chat tool for business. It makes real-time communication with more people as simple as visiting a web page. Kookdokoo business communication app helps the owner can easily share product details, images take orders and promote, also instant connect through messaging.

El sol penjava damunt del cèrcol obscur com una amenaça. A mida que s'hi atansava anava percebent l'olor de la brutícia i de les pedres escalfades per aquell sol eixut i fatigat. Se sentien pocs sorolls, i quan hi era a la vora tot fou silenci. Els qui s'atansaven al camp eren familiars que hi acudien sols o de dos en dos, capcots, tristos amb la desesperació resignada dels vençuts.

Ens hem anat passant una mena de caixa d'ombres on encabir la caravana dels malsons, i l'hem volguda sempre a la vora del jaç, com qui, a la recerca desesperada d'una treva. desa les armes cada vespre i exorcitza els perills que li barren el pas a les portes de la son. Al matí, en llevar-te, li dius sempre: hola, mort, per procurar-te un nou respir, car, si li etzibem aparta't i vés-te'n lluny del meu davant, llavors s'aixeca un mur de fosca al fons de tots els corredors.

I think that i'm very lazy men regarding reading.., work and most probably for friends....any have suggestions how came i better then please tell me .

En John Indien havia tornat a casa de'n Deacon Ingersoll i el meu llit era buit i fred com la tomba que alguns ja em cavaven. Vaig descórrer les cortines i vaig veure la lluna, asseguda com una amazona al mig del cel. Una bufanda de núvols se li va lligar al coll i el cel de la vora es va tornar de color de tinta.

Vos la presento: la tristesa se t’assenta a la vora del llit cada dematí i pinta núvols al paisatge. La tristesa et pronuncia a l’orella una paraula impecable, te repeteix un desig prenyat de bons propòsits i, en canvi, te planta un buit al ventre com una casa de pagès, com una cambra buida, com un crit en el buit molt sord. La tristesa no et deixa viure amb normalitat ni que sigui impostada. La tristesa pesa. T’aixafa el pit. Vesteixes una manta mullada. I el cos te tremola sempre una mica, d’una manera gairebé imperceptible però constant, fins i tot quan dorms. [...] No, a la tristesa no li has d’entregar sencera la vida, només li has de fer lloc a tots los espais de la casa, com un més de la família o com a un company de pis imbècil i inevitable, que has de mirar d’estimar, perquè la tristesa existeix igual que tu. Vestida d’un greu blavíssim, d’un blau gravíssim, i viu en un silenci brutal. La tristesa et deprimeix la llengua com ho fan els metges amb l’abaixallengües, amb una absoluta indiferència. Però sabeu què: a la tristesa se l’ha d’examinar molt a fons, molt a fons. No fos cas que un dia passés a la vora una alegria i no la sabéssem reconèixer.

Baixava una mica d'aigua per entre les pedres, i mirar aquella aigua que corria em feia un gran bé. I sentir flors vives a la vora

No, a la tristesa no li has d'entregar sencera la vida, només li has de fer lloc a tots los espais de la casa, com un més de la família o com a un company de pis imbècil i inevitable, que has de mirar d'estimar, perquè la tristesa existeix igual que tu. Vestida d'un greu blavíssim, d'un blau gravíssim, i viu en un silenci brutal. La tristesa et deprimeix la llengua com ho fan els metges amb l'abaixallengües, amb una absoluta indiferència. Però sabeu què: a la tristesa se l'ha d'examinar molt a fons, molt a fons. No fos cas que un dia passés a la vora una alegria i no la sabéssim reconèixer.

Per a mi els Balcans són un color, no un topònim. Els noms s’obliden més fàcilment, només cal que t’omplis de paraules estranyes, de mapes estranys, i de les lletres que desapareixen com el sucre a la llengua. Però els colors romanen, com pampallugues sota les parpelles, encara que hagi abandonat el sentimentalisme a casa la mare, fa molt de temps. Els colors no s’esborren amb quilòmetres. Un matís verd i feixuc, com els pebrots oblidats, secs i pansits, que ja no serveixen per nodrir ningú. Un marró trist que serpenteja com un riu mort després de l’apocalipsi. El color d’una mòmia devorada pels cucs. S’entreveuen les empremtes de les botes, encara que sigui impossible veure-les des d’aquesta altura. Tan sols és un miratge. Centenars de botes sobre la terra batuda. I els matolls, tumors d’un erd pàl·lid vora el riu, matolls cansats, però encara silvestres, cadascun amb el seu signe d’interrogació a sobre. Hi va morir algú, aquí? Algú hi va matar, aquí?

We, the highly strung, are the advance party who flag to the troops that consumerism is hurting our hearts,” as Sarah Wilson writes in First, We Make the Beast Beautiful.3

Under the right circumstances, I tend to think that cannabis is a safer sleep aid than Ambien, and psilocybin is a more effective antidepressant than Prozac.

Burnout exists because we’ve made rest a reward rather than a right. —Juliet C. Obodo

Perfectionism is internalized oppression. —Gloria Steinem

instead of politely declining, you worry about that fear of judgment and hear yourself say, “Sure, let’s do it!” while your brain is screaming, Say no! Say no! According to Dr. Vora, that’s a false yes.

I’ve never felt like this before, it’s as if you live in my heart. There’s a line in Pal Pal Dil Ke Paas, even my heart sings your song, that’s how I feel about you.

L'amor És allò que embruixa vora el cor, enroscat com una serp petita, o el colom que es passa tot el dia parrupant a la finestra blanca; és allò que brillarà en el gebre, s’intueix en un so de viola... Tanmateix en secret i infal·lible ens aparta del goig i la calma. I com sap sanglotar amb dolça veu en el prec d’un violí que enyora! I és terrible endevinar-lo en un nou somriure encara per conèixer.

Hann stendur kanski niðrivið víkina, og það er farið að vora, eða uppá nesinu fyrir vestan víkina, og þar er hóll og skrúðgræn hundaþúfa uppá hólnum, eða kanski uppí fjalli ofanvert við túnfótinn, og túnið er öldúngis kafið í grasi, og komið undir slátt. Þá finst honum einsog guðs auglit standi opið fyrir sér. Hann finnur guðdóminn birtast í náttúrunni í óumræðilegum hljómi, það var kraftbirtíngarhljómur guðdómsins.