Teva Quotes

Oi que series capaç de qualsevol cosa per conservar la teva tranquil·litat? Oi que ho sacrifiques tot, absolutament tot, a la teva manera de viure sense maldecaps, sense ideals?

Oh, God, he was wearing his Tevas.

Ara la vida s'ha convertit en el futur. Cada moment de la teva vida es viu pel futur.

Confidence lets you pull anything off, even Tevas with socks.

Et mors en mig de la teva vida, en mig d'una frase.

No s'oblida, la cara de la persona que era la teva última esperança.

Hauria funcionat sense esforç, hauria sigut tan fàcil i natural com respirar. Jo era el camí natural pel qual hauria discorregut la teva vida…

Confidence lets you pull anything off, even Tevas with socks

—La teva àvia sempre deia —comenta la mare— que els únics que diuen la veritat són els infants i els bojos.

Potser la nena ni tan sols em recorda. Però jo sé que sí. No s'oblida, la cara de la persona que era la teva última esperança.

—Tens una debilitat per a les coses boniques, i jo no —[…]. —Tenir bon ull per a la bellesa no és cap debilitat —apunta en Peeta—. Tret, potser, quan es tracta de la teva…

Me'n vaig anar de l'única manera que es pot fer. Et treus tot el que forma part de la teva vida, com una tireta. I llavors pots ser tu mateix […] i tothom pot ser ell mateix i jo puc ser jo.

Explicant-te alguna cosa, la que sigui, imagino almenys la teva existència, imagino que ets, i imaginant-te et creo. Explicant-te aquesta història faig que existeixis. Explico, per tant ets.

La Margo sap el secret de marxar […]: marxar proporciona una sensació bona i pura només quan deixes alguna cosa important, alguna cosa que valores. Quan arrenques la vida de socarel. Però no ho pots fer fins que la teva vida no arreli.

L'Ona ha vingut al meu costat i mira per damunt de la meva espatlla. M'hi posarà la mà? M'observa mentre escric. Em tremola el bolígraf. No sap llegir, de manera que puc escriure aquestes paraules: «La meva ànima és teva, Ona», i ella no ho sabrà.

Jessica, estimada, m'agradaria saber si et vas forçar a venir al meu funeral. I, si ho vas fer, et vas fixar en la teva cicatriu? I vosaltres, la resta, us vau fixar en les cicatrius que vau deixar? No. Probablement no. Perquè la majoria no es poden veure a ull nu.

— Així estàs preparada perquè això sigui el final —va murmurar gairebé per ell mateix—, perquè això sigui el crepuscle de la teva vida, tot i que amb prou feines acaba de començar. Estàs disposada a deixar-ho tot. — No és el final, és el principi —vaig objectar fluixet.

—Encara que aconsegueixis amagar els records, que els enterris ben profundament, no pots esborrar la manera com han marcat la teva història —li va dir mirant-lo directament als ulls—. Val més que ho tinguis ben present. La història no es pot esborrar, ni canviar. Seria com matar la persona que ets.

Sam had dark curly hair that he wore parted in the middle and bluntly cut, just above his shoulders. He wore cheap John Lennon–style wire-rimmed glasses and one of those rough hemp striped parkas that are sold in Mexico. His blue jeans were holey and faded to almost white, and he paired his Teva sandals with thick white athletic socks.

Ara la vida s'ha convertit en el futur. Cada moment de la teva vida es viu pel futur; vas a l'institut per anar a la universitat per poder tenir una bona feina per poder tenir una casa maca per poder enviar els fills a la universitat perquè puguin tenir una bona feina perquè puguin tenir una casa maca i així puguin enviar els seus fills a la universitat.

Cadascun de nosaltres té dues ments: una ment desperta i una ment adormida. La ment desperta és la que pensa, parla i raona. Però la ment adormida és més poderosa. Ella veu el més profund de les coses. És la part de nosaltres que somia. Ho recorda tot. Ens proporciona intuïció. La teva ment desperta no entén la naturalesa dels noms. Però la ment adormida sí. Ella ja sap moltes coses que la teva ment desperta ignora.

- Tu m'has preguntat i jo et responc. La teva mare i en Big George són les dues persones més valentes que conec. - De debò? - T'ho prometo. El Monyó estava ben sorprès. - Doncs jo hauria ... - Esclar que sí. I hi ha una cosa més que vull que recordis sempre, fill. En aquest món hi ha gent extraordinària que es comporta com gent normal i corrent. No vull que te n'oblidis mai. Entesos? El Monyó se la va quedar mirant fixament.

No, no ho ets. És el teu cos, no tu. La teva esència no té res a veure amb el bruixots negres. Portes alguns gens d'en Marcus, i alguns de la Saba. Però això és físic. I la part física, els gens, el do, no és el que et converteix en un bruixot negre. Creu-me. Él la manera com penses i com actues el que fa que siguis com ets. No ets dolent, Nathan. En tu no hi ha res dolent. Tindràs un do poderós, això ho veiem tots, però depèn de com l'utilitzis seràs bo o dolent.

—Ell és com una droga per tu […]. Ara veig que no ets capaç de viure sense ell. És massa tard, però jo hauria sigut més saludable per a tu, res de drogues, hauria sigut l'aire, el sol. Les comissures dels meus llavis es van alçar, vaig esbossar un mig somriure. —Acostumava a pensar en tu d'aquesta manera, ja ho saps, com el sol, el meu sol particular. La teva llum compensava de sobres les meves obres. Ell va sospirar. —Sóc capaç de manipular les ombres, però no de lluitar contra un eclipsi.

L'atleta més fort no és el que arriba abans a la meta. Aquest és el més ràpid. El més fort és el que cada vegada que cau s'aixeca. El que, quan sent el dolor al costat, no s'atura. El que, quan veu la meta molt lluny, no abandona. Quan aquest corredor arriba a la meta, encara que arribi l'últim, és un guanyador. De vegades, encara que vulguis, no és a les teves mans ser el més ràpid perquè les teves cames no són tan llargues o els teus pulmons són més petits. Però sempre pots triar ser el més fort. Només depèn de tu, de la teva voluntat i del teu esforç.

O sigui que tu creus que mantenir l'estat de la teva ànima és més important que obeir Déu, diu la Mariche, ja no tan calmada. És la mateixa cosa, de fet, diu l'Ona, tranquil·la. Jo considero que la meva ànima, la meva essència, la meva energia intangible, és la presència de Déu dins meu, i que en portar la pau a l'ànima, honro Déu. Si soc capaç de comprendre com s'han produït aquests delictes podré perdonar els qui els han comès. I quasi soc capaç, des de la distància, per descomptat, de sentir llàstima per aquests homes i d'estimar-los. L'amor és bo, i millor que les represàlies.

Graedon was sick of waiting for the FDA’s test results. He spoke with experts about what could produce the symptoms that patients were reporting. He even reached out for help to independent laboratories. Tod Cooperman, the president of ConsumerLab in White Plains, New York, was quick to join his cause. ConsumerLab tested the 300-milligram dose of Teva’s Budeprion XL against that of GSK’s Wellbutrin XL. The results revealed the likely source of patient distress: the generic dumped four times as much active ingredient during the first two hours as the brand name did. Graedon compared the effect to guzzling alcohol. “If you sip a glass of wine over the course of two or three hours, you’re not going to feel drunk,” he explained. “But if you drink the whole thing in fifteen minutes, you’re getting too much too fast.” The Graedons believed that this “dose dumping” explained why many patients were experiencing signs of overdose, such as headaches and anxiety, followed by symptoms of withdrawal, including renewed depression and suicidal thoughts. Teva flatly rejected the ConsumerLab report and claimed that the independent laboratory’s testing method was “inappropriate.” The FDA was silent.

Not boots, not shoes, not sneakers, not even Tevas—

Assassí de la teva filla... Assassí...

Naixies amb un seguit de pertinences, propietats, i potser fins i tot algun títol sota el braç. Però tot això no era teu, era de la teva família, i en créixer, a diferència dels teus parents barons, aquelles coses seguien sense ser teves, doncs ara passaven a ser del teu marit. Algú que igual que tu, havia nascut amb pertinences, propietats, i pot ser fins i tot un títol sota el braç. Tot per dret de sang, un dret no aplicable a aquells que perden de manera mensual. I en aquell moment entenies que mai res havia estat teu, i que mai ho seria, i fins i tot podries pensar que el teu valor no era altre que el de l'intercanvi: béns per serveis. Com qui ven a la mula.

Mireu aquest bell rostre de Nefertiti, o el David de Miquel Àngel, o el cos improcedent de donya Caietana. ¿On és, oh mort, la teva victòria?

Tu no has triat la teva vida, i tanmateix n'ets responsable. Aquesta és la paradoxa fonamental que les ètiques, si gosen admetre-la, no acaben de resoldre.

Elogi de l’enyor Posem que el fil de plata d’un afany et porti al cor del temps —si el temps té cor. Què faràs aleshores? Assajar tal volta de descriure l’inefable, o quedar embadocat davant d’aquell joc de miralls que ningú no s’explica? Quin ganivet de doble tall, el risc, que ningú no sap bé per on s’empunya! Més val que et facis ombra amb la teva ombra mentre desxifres el perfil de cada solc de la pell, l’enigma sorprenent, de tan familiar, de les arrugues i, a poc a poc, construeixes un lúdic retrat de tu mateix que t’acompanyi.

Se’m desdibuixa per l’horitzó de pluja la teva imatge, però et mantinc ben viva als dits i a la memòria.

No creguis que em contradic: hem fet passar fam als altres i hem tingut els diners de tothom ben estrets dins el nostre puny. Sabem molt, llavors. I per saber molt has de saber poc i amb una convicció pètria, baldament per defora semblis una coca bamba, no ho oblidis: pots perdre l’esposa, déu , el llegir i escriure, però si la teva butxaca rebenta de bitllets tronaran les dones, els capellans, i no necessitaràs llegir ni escriure per fer-te respectar. Aquests que critiquen el turisme són imbècils: si no venem l’illa, ¿d’on traurem els diners?

Crec que la meva olor de creació és la barreja de la teva respiració amb la meva.

Dacă, după ce puneți câ‑ teva

«No pretenc ser el millor. Únicament vull volar ben alt perquè ningú em pugui agafar. No per demostrar res, només vull arribar allà on s'arriba quan lliures la teva vida i tot allò que ets a una única cosa» — James Dean.

On principle, I don't want to teach English. It's a slippery slope. You agree to teach English and then suddenly you're forty-five, with a fanny pack and Teva sandals, still teaching English, except inexplicably you have become a white male and you have a hot Chinese girlfriend and everyone else thinks you're a creep.

—Tinc la sensació que és culpa meva. —No és culpa teva —em diu, i recolza el front damunt del meu. —Però l'hauria hagut de perdonar. Ho hauria hagut de fer. —Potser. Potser sempre podríem haver fet més coses, però ara només hem de deixar que el sentiment de culpa ens serveixi per recordar-nos que la propera vegada hem d'actuar millor.

—Ara seré jo la teva família —em diu. —T'estimo —li dic jo. Ja l'hi havia dit un cop, abans d'anar al quarter general d'Erudició, però en aquella ocasió estava adormit. No sé per què no l'hi vaig dir quan em podia sentir. Potser vaig tenir por de confiar-li alguna cosa tan personal com la meva devoció. O potser em feia por perquè no sabia què era estimar algú. Però ara crec que el pitjor de tot és que em vaig esperar massa a dir-l'hi i de poc que perdo l'oportunitat de poder-ho fer. Ho hauria hagut de dir molt abans que fos massa tard per a mi. Sóc seva i ell és meu i sempre ha estat així.

Plana la idea generalitzada que l'esfera privada no pot envair la pública com les dones han envaït el poder, perquè el pervertiran fins que les normes no tinguin cap mena de sentit. Aquest llenguatge establert ha estat fet i pensat pels homes i per als homes i, durant segles, la societat no se l'ha qüestionat i l'ha interioritzat. Si trenques el codi, seràs acusada de parlar de la teva vida, i ja sabem que la vida no interessa al mercat.

Un llibre explica la teva veritat, que no sempre coincideix amb la veritat dels altres. Com va dir Salvador Espriu, la veritat sempre és un mirall trencat en mil bocins i cadascú posa el seu. Certament, sempre es pot explicar una part de la teva veritat.

Les nits et donen força per canviar el rumb de la teva vida. Només et cal saber que vols canviar i que la matinada no arriba massa aviat.

Ell creia que, per damunt de tot, la creativitat tenia a veure amb la manera que tens de rebre allò que veus i com ho transformes. La teva pròpia velocitat de transformació.

Groc. Definició: Es diu de la persona que és especial a la teva vida. Els grocs estan entre els amics i els amors. No cal veure'ls gaire sovint o mantenir-hi contacte.

Groc. Definició: Es diu de la persona que és especial a la teva vida. Els grocs estan entre els amics i els amors. No cal veure'ls sovint ni mantenir-hi un contacte. La manera de relacionar-s'hi és l'estimació, la carícia i l'abraçada. Aconsegueix privilegis que abans només tenia la parella.

Pensa en la teva mort, pensa en dades, pensa en aquesta fi i podràs pensar en la teva vida, en coses concretes que vols fer en aquest món.

Papallones d’incerts colors mortes al peu del llit M’agradaria comprovar una vegada més com pot arribar a ésser dolça la teva veu i quanta tendresa amagada guarden les teves paraules. Però és de dia i no puc arribar a tu. Voldria immobilitzar la nit a les vidrieres, trencar definitivament rellotges, calendaris, comptagotes. Per sempre més hores, dies, mesos. Eternitzar la sedosa, vellutada nit. Però és de dia i tan sols puc inventar-te. Provaré sort al disc de marcar cinc números cabalístics. La veu! Quin pessigolleig per les parets!, quina enrampada! Com es cremen al mur les meves paraules entre el ciment armat i la calç, o arriben tanmateix a tu? Sona el timbre, llunyà, llunyaníssim. No el sents? Dorms? No vull insistir. Les meves paraules a caramulls, en eixams, en guarda, et fan companyia. Papallones d’incerts colors volen ran del teu rostre. Horabaixa seran mortes als peus del teu llit. Mig adormit creuràs que són mosquits. Fa setmanes que la televisió anuncia un insecticida nou d’una absoluta eficàcia.