“
JOIA
Llum, galzes del migdia
dels arbres que ara tanques,
alta que acaricies
les coloracions
del temps—La fosca cella
que el vent acotxa, cels
d'escata de moll.
Ànsia
que et fas boca i el goig
i el deler de ser l'aigua
i els aires, plata encara, desesperant-se.
Joia
dels ulls, foc que encens, verda
nit.
Plomada de llum fosca la presència
de besllum, sulla, al llindar. I els seus ulls
flamissats, crits d'ala astorada el cel
dels seus ulls ara, la brosta verd ànsia
dels cors.
Blanca mifa astorada és
ara el cel. Pels cingles les flames
dels arbres.
Ja els crits cecs de la muntanya
la nit que rep. Ja la vida, els seus ulls,
incerta, flàmules.
”
”