“
La pregunta que et ve a l’ànima és més aviat aquesta: «On és, Senyor? On és la justícia, on és Ell?»
Els israelians són enemics durs que no mostren cap misericòrdia. Afirmen que maten només aquells que planegen matar, però vaig veure que podien matar qui fos, equivocar-se i que se’ls en fotia haver-se equivocat. I es van equivocar molt, en aquesta guerra! I deliberadament!
On és, el Déu d’Israel?
El cos d’en Hamed partit per la meitat... No sé per què, més tard, quan Estat Islàmic exposaria als ulls del món els horrors i les ignomínies que cometia sense cap vergonya, aquesta imatge em tornaria al cap.
Quina regió! Entre el règim sirià de Baixar al-Assad, que massacra el seu propi poble des d’avions, l’Estat Islàmic que executa sense distinció per l’espasa qualsevol població que no creu com ell, la persecució de Hamàs, matança de civils entre els quals més de cinc mil criatures, tot plegat per mantenir la seva interpretació desviada de l’islam, el tercer Aliat...
I els mateixos religiosos que ho prometen tot, que disparen míssils com si fossin paraules de l’Alcorà, i els que tenen fe cega els creuen. Tot això no és religió, això és una tragèdia.
”
”
Asmaa al-Ghoul (A Rebel in Gaza: Behind the Lines of the Arab Spring, One Woman's Story)