Mha Quotes

We've searched our database for all the quotes and captions related to Mha. Here they are! All 34 of them:

A me m'ha sempre colpito questa faccenda dei quadri. Stanno su per anni, poi senza che accada nulla, ma nulla dico, fran, giù, cadono. Stanno lì attaccati al chiodo, nessuno gli fa niente, ma loro a un certo punto, fran, cadono giù, come sassi. Nel silenzio più assoluto, con tutto immobile intorno, non una mosca che vola, e loro, fran. Non c'è una ragione. Perché proprio in quell'istante? Non si sa. Fran. Cos'è che succede a un chiodo per farlo decidere che non ne può più? C'ha un'anima, anche lui, poveretto? Prende delle decisioni? Ne ha discusso a lungo col quadro, erano incerti sul da farsi, ne parlavano tutte le sere, da anni, poi hanno deciso una data, un'ora, un minuto, un istante, è quello, fran. O lo sapevano già dall'inizio, i due, era già tutto combinato, guarda io mollo tutto tra sette anni, per me va bene, okay allora intesi per il 13 maggio, okay, verso le sei, facciamo sei meno un quarto, d'accordo, allora buonanotte, 'notte. Sette anni dopo, 13 maggio, sei meno un quarto, fran. Non si capisce. È una di quelle cose che è meglio che non ci pensi, se no ci esci matto. Quando cade un quadro. Quando ti svegli un mattino, e non la ami più. Quando apri il giornale e leggi che è scoppiata la guerra. Quando vedi un treno e pensi io devo andarmene da qui. Quando ti guardi allo specchio e ti accorgi che sei vecchio. Quando, in mezzo all'Oceano, Novecento alzò lo sguardo dal piatto e mi disse: "A New York, fra tre giorni, io scenderò da questa nave". Ci rimasi secco. Fran.
Alessandro Baricco (Novecento. Un monologo)
La parola scritta m'ha insegnato ad ascoltare la voce umana, press'a poco come gli atteggiamenti maestosi e immoti delle statue m'hanno insegnato ad apprezzare i gesti degli uomini. Viceversa, con l'andar del tempo, la vita m'ha chiarito i libri.
Marguerite Yourcenar (Memoirs of Hadrian)
That's Great Explosion Murder God Dynamite to you! ~ Katsuki Bakugo
Kohei Horikoshi (僕のヒーローアカデミア 33 [Boku no Hero Academia 33])
Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc... I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por
Mercè Rodoreda
Noi eroi indossiamo il mantello per avvolgervi le persone che soffrono, sono tristi e in difficoltà - Lemillion
Kohei Horikoshi
Hey. Remember what I said when Shigaraki made swiss cheese outta me? 'Stop trying to with this on your own.' But I had more to say. I needed to tell you that I got stabbed cuz my body moved on its own. You know, I always looked down on you cuz you were quirkless. You were s'posed to be beneath me... ...But I kept feeling like you were above me. I hated it. I couldn't bear to look at you. I couldn't accept you the way you were. So I kept you at arm's length and bullied you. I tried to act all superior by rejecting you... ...But I kept losing that fight. Ever since we got into U.A.... ...Nothing's worked out how I thought it would. Instead, this past year has forced me to understand your strength and my weakness. Now I don't expect this to change a thing between us, but I gotta speak... ...My truth. Izuku... I'm sorry for everything. There's nothing wrong with the path you've been walking down since inheriting One For All and following All Might's lead. But now... You're barely standing. And those ideals alone ain't enough to get you over the wall your facing. We're here to step in when you can't handle everything on your own. Because to live up to those ideals and surpass All Might... ...We gotta save you, the civilians at U.A., and the people on the streets. Because saving people is how we win. We get it." ~Katsuki Bakugo -aka- Great Explosion Murder God Dynamite
Kohei Horikoshi (僕のヒーローアカデミア 33 [Boku no Hero Academia 33])
Tu se' lo mio maestro e 'l mio autore, tu se' solo colui da cu' io tolsi lo bello stilo che m'ha fatto onore.
Dante Alighieri (The Divine Comedy: Inferno - Purgatorio - Paradiso)
Però la venjança m'ha mantingut viu: no gosava morir i deixar viu el meu adversari.
Mary Wollstonecraft Shelley (Frankenstein)
Lui crede che mi ha privata di qualcosa, con quello che m'ha fatto. Ma non mi ha privata di niente, io ho avuto tutto, io ho tutto. È tuo padre che non ha niente.
Elena Ferrante (The Lying Life of Adults)
A mi sempre m'ha semblat ridícul que algú vulgui ser a prop d'una altra persona perquè la troba guapa. És com si triessis els cereals per esmorzar en funció del color i no del gust.
John Green (Paper Towns)
Tanco el llibre en silenci, deixo que s'esvaeixin les últimes vivències provocades per les escenes finals, per les paraules dites, per l'atmosfera que m'ha acompanyat durant us dies o tal volta unes setmanes. I em sento neguitós perquè a partir d'aquell instant ja no conviuré amb uns personatges amb els quals he gaudit d'una estranya intimitat perquè eren tan meus com els meus pensaments.
Jaume Cabré
M’ha vingut al cap aquella vinyeta d’en Gary Larson, aquella de les vaques que peten la xerrada a peu dret i fumen enmig d’un camp. De sobte, una crida: «Ei, dissimuleu, que ve un altre cotxe!». –I qui coi és, en Gary Larson? –És igual. Deixa-ho córrer.
Jo Nesbø (El ratpenat (Harry Hole, #1))
Il Buddha m’ha derubato, pensava Siddhartha, m’ha derubato, eppure è ben più prezioso ciò che egli mi ha donato. M’ha derubato del mio amico, di colui che credeva in me e che ora crede in lui, che era la mia ombra e che ora è l’ombra di Gotama. Ma mi ha donato Siddhartha, mi ha fatto dono di me stesso.
Hermann Hesse (Siddhartha)
Se mai continga che 'l poema sacro al quale ha posto mano e cielo e terra, sì che m'ha fatto per molti anni macro, vinca la crudeltà che fuor mi serra del bello ovile ov'io dormi' agnello, nimico ai lupi che li danno guerra; con altra voce omai, con altro vello ritornerò poeta, e in sul fonte del mio battesmo prenderò 'l cappello
Dante Alighieri (The Divine Comedy: Inferno - Purgatorio - Paradiso)
[Stanza] Sì lungiamente m’ha tenuto Amore e costumato a la sua segnoria, che sì com’elli m’era forte in pria, così mi era soave ora nel core. Però quando mi tolle sì ’l valore, che li spiriti par che fuggan via, allor sente la frale anima mia tanta dolcezza, che ’l viso ne smore, poi prende Amore in me tanta vertute, che fa li miei spiriti gir parlando, ed escon for chiamando la donna mia, per darmi più salute. Questo m’avvene ovunque ella mi vede, e sì è cosa umil, che nol si crede.
Dante Alighieri
Falso allarme Personaggi: IL SIGNOR ARTURO IL PADRONE DI CASA INVITATI, SIGNORE, SIGNORI, ECC. La scena si svolge in un salotto, durante un ricevimento al quale partecipano fra gli altri invitati IL SIGNOR ARTURO, giovane ed elegante proprietario del negozio di faccia alla casa in cui si svolge il ricevimento al quale partecipano fra gli altri invitati IL SIGNOR ARTURO, giovane ed elegante proprietario del negozio di faccia alla casa in cui... (può continuare all'infinito). IL PADRONE DI CASA dopo aver guardato fuori della finestra, s'aggira tra gli invitati e s'avvicina al SIGNOR ARTURO, che fa il galletto in un cerchio di belle signore; piano, a parte ad ARTURO: Guardi che ha la bottega aperta. IL SIGNOR ARTURO voltando precipitosamente le spalle a tutti e correndo ai ripari: Santo cielo! IL PADRONE DI CASA Ma no, io alludevo il suo negozio. IL SIGNOR ARTURO M’ha fatto prendere uno spavento! (Sipario)
Achille Campanile (Ottantasette tragedie in due battute)
Sempre que he pensat en la mort d'aquell home, […] l'he imaginat com vas dir tu, que se li van trencar totes les cordes de dins. Però hi ha mil maneres de mirar-s'ho: potser es trenquen les cordes, o potser s'enfonsa el nostre vaixell, o potser som herba, i les arrels són tan interdependents que ningú no es mor mentre encara hi hagi algú viu. El que dic és que, de metàfores, en tenim tantes com vulguem. Però s'ha de vigilar la que es tria, perquè és important. Si tries les cordes, llavors conceps un món en què et pots trencar sense que et puguin arreglar. Si tries l'herba, insinues que tots estem connectats fins a l'infinit, que podem utilitzar aquest sistema d'arrels no només per entendre'ns els uns als altres, sinó també per convertir-nos en l'altre. […] Les cordes fan que el dolor sembli més fatídic del que és, diria. No som tan fràgils com ens podrien fer entendre les cordes. I també m'agrada l'herba. L'herba m'ha portat fins a tu, m'ha ajudat a imaginar-te com una persona real. Però no som diferents brots de la mateixa planta. Jo no puc ser tu. Tu no pots ser jo. Es pot imaginar prou bé una altra persona, però mai a la perfecció, oi? Potser és més com deies abans, tots estem esquerdats. Tots comencem sent un vaixell hermètic, un compartiment estanc. I passen coses; la gent ens deixa, o no ens estima, o no ens entén, o no els entenem nosaltres, i ens perdem i ens decebem i ens ferim mútuament. I el vaixell es comença a esquerdar per molts llocs. I, és clar, un cop s'esquerda el vaixell, el final esdevé inevitable. […] Però hi ha tot un lapse de temps entre que es comencen a obrir les esquerdes fins que finalment ens trenquem. I és només durant aquest temps que ens podem veure, perquè nosaltres ens veiem a través de les esquerdes i veiem l'interior dels altres a través de les seves esquerdes. Quan ens hem vist cara a cara? No ha estat fins que tu m'has vist a través de les meves esquerdes i jo t'he vist a través de les teves. Abans, només miràvem idees d'un i altre […]. Però un cop el vaixell s'esquerda, la llum hi pot entrar. La llum en pot sortir.
John Green (Paper Towns)
[Canzone III] Li occhi dolenti per pietà del core hanno di lagrimar sofferta pena, sì che per vinti son remasi omai. Ora, s’i’ voglio sfogar lo dolore, che a poco a poco a la morte mi mena, convenemi parlar traendo guai. E perché me ricorda ch’io parlai de la mia donna, mentre che vivia, donne gentili, volentier con vui, non voi parlare altrui, se non a cor gentil che in donna sia; e dicerò di lei piangendo, pui che si n’è gita in ciel subitamente, e ha lasciato Amor meco dolente. Ita n’è Beatrice in alto cielo, nel reame ove li angeli hanno pace, e sta con loro, e voi, donne, ha lassate: no la ci tolse qualità di gelo né di calore, come l’altre face, ma solo fue sua gran benignitate; ché luce de la sua umilitate passò li cieli con tanta vertute, che fé maravigliar l’etterno sire, sì che dolce disire lo giunse di chiamar tanta salute; e fella di qua giù a sé venire, perché vedea ch’esta vita noiosa non era degna di sì gentil cosa. Partissi de la sua bella persona piena di grazia l’anima gentile, ed èssi gloriosa in loco degno. Chi no la piange, quando ne ragiona, core ha di pietra sì malvagio e vile, ch’entrar no i puote spirito benegno. Non è di cor villan sì alto ingegno, che possa imaginar di lei alquanto, e però no li ven di pianger doglia: ma ven tristizia e voglia di sospirare e di morir di pianto, e d’onne consolar l’anima spoglia chi vede nel pensero alcuna volta quale ella fue, e com’ella n’è tolta. Dannomi angoscia li sospiri forte, quando ’l pensero ne la mente grave mi reca quella che m’ha ’l cor diviso: e spesse fiate pensando a la morte, venemene un disio tanto soave, che mi tramuta lo color nel viso. E quando ’l maginar mi ven ben fiso, giugnemi tanta pena d’ogne parte, ch’io mi riscuoto per dolor ch’i’ sento; e sì fatto divento, che da le genti vergogna mi parte. Poscia piangendo, sol nel mio lamento chiamo Beatrice, e dico: "Or se’ tu morta?"; e mentre ch’io la chiamo, me conforta. Piange di doglia e sospirar d’angoscia mi strugge ’l core ovunque sol mi trovo, sì che ne ’ncrescerebbe a chi m’audesse: e quale è stata la mia vita, poscia che la mia donna andò nel secol novo, lingua non è che dicer lo sapesse: e però, donne mie, pur ch’io volesse, non vi saprei io dir ben quel ch’io sono, sì mi fa travagliar l’acerba vita; la quale è sì ’nvilita, che ogn’om par che mi dica: "Io t’abbandono", veggendo la mia labbia tramortita. Ma quel ch’io sia la mia donna il si vede, e io ne spero ancor da lei merzede. Pietosa mia canzone, or va piangendo; e ritrova le donne e le donzelle a cui le tue sorelle erano usate di portar letizia; e tu, che se’ figliuola di tristizia, vatten disconsolata a star con elle.
Dante Alighieri
This was an elaborate ruse to get S K Srivastava, off the investigation of NDTV for its tax evasion. After some time, P Chidambaram, much against his wishes, became the Home Minister and got Delhi Police under him. Srivastava says that Chidambaram promptly got false and mischievous criminal cases lodged against him, to get him removed from service. Not only that, Chidambaram got him arrested on the premises of the Court [Patiala House Court, Delhi, Jan 8, 2010]. A few illustrative but not exhaustive instances of such monumental persecution of a member of the Indian Revenue Service S K Srivastava are being listed below: Srivastava had found that his junior Income Tax official Shumana Sen IRS was conniving with NDTV in fudging their accounts[10]. In this, she was also supported by her batch mate and partner-in-crime, Ashima Neb, claims Srivastava. Shumana Sen was Assessing Officer of NDTV’s Income Tax circle and her husband Abhisar Sharma was a news presenter of NDTV being a serious violation of Govt. rules and law governing the conduct of employees of Govt. [MHA OM No.F.3/12/(S)/64-Ests.(B), dated 12.10.1965) and Rule 4 of the CCS (Conduct) Rules, 1965] and despite there being mandatory requirement of serving IRS officers to declare pecuniary interest like employment of spouse, etc., by a Company or Firm to the Govt. and failure of which is to be visited with severest punishment including dismissal from service; Shumana Sen never declared to Govt. that her husband was a staffer of the company which she was assessing to all the Direct Taxes, a serious breach which invites dismissal from service without any benefits. The vicious and criminal vilification of an IRS officer for nothing but doing his duty and protecting the public revenue and public interest which were being prejudiced by NDTV, Minister P Chidambaram and hired mercenaries Shumana Sen and Ashima Neb is something that would send shivers down the spine of any right thinking person. Srivastava was forced to face the allegations and court cases as Minister P Chidambaram was desperate to protect NDTV and hush up its crime, criminality and criminal acts – acts that caused defrauding of public revenue of India running into thousands of crores of rupees.
Sree Iyer (NDTV Frauds V2.0 - The Real Culprit: A completely revamped version that shows the extent to which NDTV and a Cabal will stoop to hide a saga of Money Laundering, Tax Evasion and Stock Manipulation.)
:Z6F4HFn%9KW ;%;M[hA5{:6j =?^G,uP8Ga#* >z4*xG)~?V-B ?%7v ?NR9Kq8 ?QkA,~@%inW4 @a}&eB$x^d:% @v(kNC[N`T?b @yE,YFnXvwC= A2^6B_C:m}n? BiRPV7t{e-PM D`)uU/qjxQ%6 Dj!T`p,N[VV{ EwxrEJ$ccRY8 F>6P,_?Uz){5 FgUM6Fp@rtxa GPeo7G,(CFY# GgN*xnJ> g]= J_6KVQNt3euY Ja7BLZhP`-%J KnLr3)Mf)9uS MPT,U'UUqm3C MSF$Zv2H xgT Mt>m*QPN4&Pp Ng.s-:gn/#!t Nv@a~>W+vWmA Puv^kvb;=Y;z Q+y4XM4-qs(u Q/7;D xsiNtk U`me9x5quz^s VTum @@(rfuQ VthwT$BC#:]/ V~iS=^r(f(K} WD3ip+EZ^bA9 Xx'wp9[UxPXN Yr*B&bdBRNVE YtWc.#XqB`wG Z?y(c`,?N>K# ZdL2f x.pwZd [4]2W#QRUDsX ]5qTc{cN )Z5 ^,~s5RMFe+6n _itzs>%d`gyA aPMK3FgJ5i&X bvj*4Tq;Uf2% cuYbyg~%dZ'u d(&-}x-?%VEW eB?h-azF8t2z eJ]Sd/ZuNDG- fDg'E'Bhrn~* f`!,s``{Q=VM g._f&.-NWSVs gEKYtNjUd)c8 h- 2hVE`4&[>
TeIItaIe Inc. (Minecraft: Story Mode)
Despite this so-called “highest-level” decision, out of 202 only 91 exhibits were eventually released by the MHA to us. One paper—a note by Prime Minister Jawaharlal Nehru—remained classified. There was no word about the rest 110—including Home, Foreign ministry records/files; letters from Home Minister, High Commissioner, Taiwan government and Intelligence Bureau Director; a report on the INA treasure said to have been lost along with Bose and a memo from Director of Military Intelligence over Mahatma Gandhi’s view on the matter. These papers were simply “unavailable”.
Anuj Dhar (India's Biggest Cover-up)
Ja no m'enartes, sol, vaixell salvat de l'ombra, que és l'ombra qui m'ha pres. El cranc d'aquest crepuscle se m'ha arrapat al cor i els meus ulls són el llac on es nega la lluna.
Maria Mercè Marçal (Bruixa de dol)
Quest'uomo ha avuto una lunga vita ed è morto perché la vita era finita. non so se era buono o cattivo, ma questo non conta tanto. Era vivo, e questo sì che conta. E ora è morto, e questo non conta. Una volta un tizio m'ha detto una poesia che faceva: 'Tutto quello che è vivo è santo'. Ci ho pensato su e ho capito che dice molto più delle sue parole. E per me non bisogna pregare per un occhio ch'è morto. Lui è a posto. Ha una cosa da fare, ma questa cosa è già pronta e sistemata, e c'è un solo modo di farla. Noi pure abbiamo una cosa da fare, ma ci sono mille modi di farla, e non sappiamo quale scegliere. E se io devo pregare per qualcuno, preferisco farlo per chi non sa dove sbattere la testa. Nonno, qui, ha la strada liscia. E ora copritelo e lasciategli fare quello che deve fare.
John Steinbeck (The Grapes of Wrath)
A mi la literatura m'ha canviat, m'ha donat una profunditat de consciència que no tenia. M'ha ajudat a veure el món d'un altra manera, m'ha fet més gran el cor. I aquesta passió la sento i la veig en altres persones, inclosos els joves. Les grans obres literàries ens mostren la vida en tota la seva complexitat. La literatura ens ajuda a comprendre les vides dels altres. El tret essencial de la literatura és que ens fa imaginar què significa ser un ésser humà diferent de nosaltres. Si només fos per això la literatura ja tindria un lloc justificat al món, però ens dona més, ens transporta a l'ànima del llenguatge.
Tobias Wolff
«Mater dulcissima, ora scendono le nebbie, il Naviglio urta confusamente sulle dighe, gli alberi si gonfiano d'acqua, bruciano di neve; non sono triste nel Nord: non sono in pace con me, ma non aspetto perdono da nessuno, molti mi devono lacrime da uomo a uomo. So che non stai bene, che vivi come tutte le madri dei poeti, povera e giusta nella misura d'amore per i figli lontani. Oggi sono io che ti scrivo.» - Finalmente, dirai, due parole di quel ragazzo che fuggì di notte con un mantello corto e alcuni versi in tasca. Povero, così pronto di cuore lo uccideranno un giorno in qualche luogo. - «Certo, ricordo, fu da quel grigio scalo di treni lenti che portavano mandorle e arance, alla foce dell'Imera, il fiume pieno di gazze, di sale, d'eucalyptus. Ma ora ti ringrazio, questo voglio, dell'ironia che hai messo sul mio labbro, mite come la tua. Quel sorriso m'ha salvato da pianti e da dolori. E non importa se ora ho qualche lacrima per te, per tutti quelli che come te aspettano, e non sanno che cosa. Ah, gentile morte, non toccare l'orologio in cucina che batte sopra il muro tutta la mia infanzia è passata sullo smalto del suo quadrante, su quei fiori dipinti: non toccare le mani, il cuore dei vecchi. Ma forse qualcuno risponde? O morte di pietà, morte di pudore. Addio, cara, addio, mia dulcissima mater.»
Salvatore Quasimodo
«The past is a strange country». Sempre m’ha obsessionat aquesta idea, i encara més des que vaig començar a captar-ne tota la dimensió. Fa sentir impotent no ser capaç de recordar amb certesa el propi passat, no poder estar absolutament segur que allò que ens sembla que recordem haver viscut fos exactament així, tal com avui ho evoquem. La nostra memòria és pura il·lusió, i el passat és un país on hi som estrangers. Quin vertigen, perquè de fet el present se’ns escapa, ens fuig d’entre els dits com la sorra fina d’una platja, i el passat és l’única cosa que ens pensem que tenim. Vivim de lloguer dins la nostra pròpia casa.
Berta Noy (Lugares que no aparecen en los mapas)
Fiblades a les pestanyes. Al pit m'ha bullit una llàgrima. Pense sense por que la tempesta continuarà i continuarà. Algun diable em cuita perquè oblide ofegadorament, i tanmateix desitge viure fins a la mort.
Ossip Mandelstam (Poesia russa contemporània. Antologia)
La conec com si l'hagués parit, o potser no hauria d'utilitzar aquesta expressió perquè bé que m'ha parit ma mare i no m'ha arribat a conèixer mai.
Sebastià Portell (El dia que va morir David Bowie)
No cal gens que vinguin huracans o llampecs a partir-nos pel mig, soc lluny de veure les desgràcies com una oportunitat, odio el discurs Ara he après a valorar el que importa i visca l'hòstia que m'ha fet més fort. Però m'agrada haver topat amb la foto d'aquest arbre. No ho diries mai l'endemà del llamp, ni tampoc l'endemà no l'altre, però hi pot haver un després. Podràs tenir una vida. Fins i tot si només estàs mig viu, el després pot ser bonic.
Eva Piquer (Aterratge)
Ma così dicendo, immergi in ogni ferita che m'ha inferto amore, invece dell'olio e del balsamo, lo stesso coltello che l'ha squarciata.
William Shakespeare
Il successo del poema deve aver costituito un poderoso motivo di fiducia per Dante, fino a dettargli i versi del XXV del Paradiso, in cui si augura che proprio la fama letteraria gli permetta un giorno di tornare a Firenze, ed essere incoronato d’alloro in San Giovanni: Se mai continga che ’l poema sacro al quale ha posto mano e cielo e terra, sì che m’ha fatto per molti anni macro, vinca la crudeltà che fuor mi serra del bello ovile ov’io dormi’ agnello, nimico ai lupi che li danno guerra; con altra voce omai, con altro vello ritornerò poeta, e in sul fonte del mio battesmo prenderò ’l cappello. Dove è difficile non cogliere un rovesciamento sarcastico dell’offerta pelosa che gli era stata fatta, di rientrare a Firenze facendosi offrire come penitente in San Giovanni
Alessandro Barbero (Dante)
Crec que el fet d'haver rebut tantes notícies importants m'ha fet descobrir que al cos hi ha alguna cosa que les vol saber de seguida i això és el que ens encega. És com una passió que al cap de trenta minuts desapareix i activa unes altres energies que volen saber què passa, però que són capaces de trobar-hi una solució. Són una ànsia amb un objectiu diferent, una ànsia que lluita, una ànsia que crea solucions.
Albert Espinosa (The Yellow World)
Qua na stat nagin pront davant la porta, uschia che jau m'avischin e splunt in zic timida. Ina dunna cun schlappa e scussal alv m'avra. Probablamain la cuschiniera. Immediat cumenza ella a discurrer per tudestg. Jau na chapesch betg pled e na sai betg tge dir. Dus egls severs m'examineschan. Ella para da spetgar ina resposta. Qua cumpara tuttenina in'autra dunna davos ella. Quella porta in bellezza vestgì e surri en maniera simpatica. 'Haben wir Besuch, Roswitha?', dumonda ella la cuschiniera. 'Nun ja, dieses Mädchen is hier aufgetaucht. Ich weiss nicht, ob es stumm ist oder unsere Sprache nicht spricht.' La cuschiniera guarda sco sch'ella n'avess betg grond gust da sa fatschentar pli ditg cun mai. 'Ist schon gut, Roswitha, du kannst sie mir überlassen.' Jau hai empruvà da suandar lur discurs cun tutta fadia, ma n'hai tuttina chapì nagut. Ussa sa drizla la dunna cun il surrir amiaivel a mai: 'Buna saira, jau sun la patruna da quest hotel.' Ella ma tanscha il maun. 'Discurris Vus rumantsch?' Surstada dun jau dal chau. Cun quai n'aveva jau betg quintà. Ella è bain la patruna tudestga, pertge sa ella pia rumantsch? Sche mes parents discurrivan davart ils Tudestgs, eran els adina plain aversiun: 'Taidla, Catrina, quels pensan ch'il rumantsch saja la lingua da las muntognas, dals purs. Ils Tudestgs n'empruvassan mai da communitgar cun nus. Ma quai è bain en urden, nus stain gugent tranter nus.' L'experientscha d'ier m'ha confermà quai. Questa dunna qua è dentant tut autra.
Laura Schütz (Hotel Destin)
—No es pot escriure la mort d'un mateix. És el psiquiatre qui m'ha dit això, i jo hi estic d'acord perquè, quan un és mort, no pot escriure. Però en el fons, penso que puc escriure qualsevol cosa, encara que sigui impossible i encara que no sigui veritat.
Ágota Kristóf (Ayer)